CANSADA D'ESCALFAR LA CADIRA

Avui ha estat un d'aquells dies en què una es cansa d'haver d'escalfar la cadira a la feina sense tenir res per fer pel simple fet d'omplir les hores que em toquen. 

Ja sé que això és el que té la feina d'assalariat en aquest país. El contracte que vaig firmar en el seu moment ja ho estipulava, això.

Ara bé: no ens enganyarem que és una tocada de co... haver d'estar unes hores davant de l'ordinador sense res per fer, quan altres dies vas de bòlit per poder acabar relativament a l'hora (perquè, evidentment, no et paguen les hores extres).

Bé, encara hem d'aprendre molt dels nostres veïns de dalt!... Aix, quines misèries!

COSES PER FER I ALGUNES TORTURES

Avui he anat a la feina: és el meu primer dia després d'unes vacances llaaaaargues (tres setmanes i escaig) i plaents. Pensava que la tornada seria pitjor, però estic prou engrescada. (Ja veurem com acabo a les 5 de la tarda...)

Tot i això, remarqueu que he dit que "avui he anat a la feina" i no al treball. N'hi ha molts que confonen aquests dos mots en aquesta frase. En català del Principat (en desconec l'ús exacte als altres dialectes), per referir-se al 'treball que hom fa per obligació, en què hom s'ocupa, amb què hom es guanya la vida' i, per extensió, al lloc on el desenvolupem, en diem feina. (Com veieu en la mateixa definició, la línia que diferencia l'àmbit d'aplicació d'aquestes paraules és força difusa.)

Ara ja s'ha perdut el significat originari de feina i treball, però es poden deduir moltes coses si estirem del fil de l'etimologia. Segons el diccionari, feina ve del català antic faena (un mot que encara es fa servir en valencià) i aquest, inicialment del llatí, concretament del neutre plural del participi de futur passiu (!) del verb facere, és a dir, facenda: 'coses que han de ser fetes'. 

Quant a treball, prové del llatí vulgar tripalium, que és una espècie d'instrument de tortura format per tres pals (tres + palus; el podeu veure al dibuix de sota). Com que a la feina es feia servir una eina semblant, es va barrejar la idea de treballar i de ser torturat. De tot plegat, segons el diccionari, la idea i l'esforç de treballar van quedar contaminats pejorativament per aquesta relació.

Les llengües romàniques es divideixen segons si fan servir el derivat de tripalium o altres mots. Fixeu-vos: travail, en francès; trabajo, en castellà; trabalho, en portuguès; trabalh, en occità; lavoro, en italià...

M'alegra saber que, almenys originàriament, la feina no es considerava una tortura. Per a molts, això ja són figues d'un altre paner!

VACANCES

Vacances és el plural de vacança, és a dir, la 'cessació, suspensió, temporal d'una activitat', segons diu el GDLC. Com que són mots de la mateixa família, vacances, vacança i vacant en comparteixen l'origen: el verb vacar ('no estar ocupats un càrrec, una plaça, una dignitat, etc.'). Així doncs, quan anem de vacances, deixem d'ocupar el nostre quefer diari (sigui remunerat o no).

 

Doncs bé, sembla que la meva "activitat vacant" s'acaba a poc a poc i caldrà que aviat torni a la feina (que, segons vaig prometre i prometre, no serà compartint feina fixa i autònoma, sinó que continuaré simultanejant feina fixa i la docència. Aix, vaig rebre una oferta d'última hora i no m'hi vaig saber estar!).

 

Tot i que suposadament tornar a la feina hauria de ser una bona notícia, enguany no m'hi trobo amb gaires ànims. Ja sé que això es pot atribuir a la síndrome postvacacional, que en diuen. Però el que em fa barrinar de valent és que jo cada any m'hi he reincorporat amb moltíssimes ganes. I ara no és el cas.

Com ho porteu, vosaltres? Feu la ronsa o esteu prou il·lusionats de tornar-hi?

MÀRQUETING DIGITAL

Sabíeu que hi ha aplicacions per a web 2.0 que ens sincronitzen, fent servir el mateix text, les publicacions al blog, al Twitter i al Facebook? Sabíeu que podeu programar les piulades del Twitter sense haver de connectar-vos cada dia?

Sabíeu que hi ha una sèrie de pàgines en què s'indexen els webs mundials i s'estableixen uns rànquings d'importància per visites? Sabíeu que podeu analitzar el posicionament del vostre blog a la xarxa? Sabíeu que podeu incorporar una aplicació al vostre blog per analitzar les visites (percentatges, llocs, estona de la visita, pàgina de sortida de la visita...)?

Sabíeu que el video marketing encapçala les noves formes de vendre productes a la xarxa?  Sabíeu que podeu fer e-mailing (publitramesa electrònica, segons el TERMCAT) a partir d'un web i no arriscar-se que els servidors et considerin correu brossa?

Sabíeu que hi ha una aplicació que et permet adaptar el teu blog perquè es pugui veure bé pel mòbil? Sabíeu que...?

Divendres passat i ahir, dijous, vaig aprendre un tou de coses relacionades amb el màrqueting digital. Vaig assitir a un curs dirigit per la Montserrat Peñarroya, una eminència en aquests afers. Vaig quedar impressionada amb tot el que sabia i, sobretot, amb tot el que ens va ensenyar a fer anar.

En les properes entrades, us ensenyaré algunes de les aplicacions per a web 2.0 i web 3.0 que ens poden anar bé per millorar els nostres blogs i la resta  de webs, blogs i altres mandangues que estigueu fent anar. 

Avui, però, per fer un tastet, us animo que aneu a l'indexador de pàgines web mundial Alexa. Quan sigueu a dins, aneu a "Top Sites": aquí podreu veure el rànquing mundial de pàgines web més visitades. Moltes ja les coneixem; ara bé, n'hi ha algunes de xineses (baidu, qq i taobao) que déu n'hi do!

Després, podeu fer el mateix, però per països: només heu d'anar a "By Country" i clicar el que més ràbia us faci. A mi em feia molta ràbia Spain i vaig al·lucinar amb els webs que apareixen a partir de la posició 11 (si ho mireu després d'avui, 8 de juny de 2012, pot ser que hagi canviat). Perquè veieu la cultura futbolística i periodística del país...

"I per a què serveix Alexa?", us demanareu. Doncs per tenir presents quines són les pàgines web més importants dels països on volem obrir mercat i on hem de tenir "fitxa oberta" per ser els primers que trobin quan busquin "correccions Penedès" o "traduccions neerlandès", posem per cas. 

Trobar els nostres blogs o webs al capdamunt dels resultats de certes cerques ens permet saber si estem ben posicionats a la xarxa i, alhora, assegurar-nos d'estar ben visibles per als internautes que busquin el nostre servei. Això és força important. I, si no, penseu quantes vegades aneu als resultats que apareixen a la pàgina 2, 3, 4... del Google.

SARVANGASANA

M'agrada fer ioga: em fa sentir bé físicament i psicològicament, em calma, em relaxa, em desbloqueja, m'activa i estira la musculació (els que treballeu tot el dia asseguts ja sabeu de què parlo)... A més, aquest estat de confort físic i psíquic m'acompanya fins i tot quan no en faig.

Quan el practiques de tant en tant i tens en compte una cosa tan elemental com respirar "a consciència", instal·les en la teva vida el que s'anomena "estat de ioga", és a dir, que vas tot el dia amb un bon rotllo a sobre que no te l'acabes. Doncs així estic jo ara!

He de reconèixer, però, que, tot i practicar-lo físicament un cop per setmana, fa cosa d'un parell de mesos tenia tot el tema de la respiració abandonat. Estava massa capficada en temes de feina i em vaig descuidar de mi mateixa, i de retruc de la resta. (No sabeu com pot ser d'insuportable tenir algú al costat que constantment està encaboriat en temes que et creen mooooooolt de malestar. Parlo per experiència: jo sóc la de les cabòries!)

Un dia me'n vaig adonar i vaig dir "prou!, nena, que estàs acabant amb tu i la resta t'acabarà enviat a pastar". I vaig reprendre les respiracions, i vaig tornar a les sessions prenent-ne tota la consciència que cal, i vaig retrobar l'estat de ioga, i ara em trobo rebé.

Els que en feu ja ho sabeu tot això. Els que no n'heu fet mai, potser us semblarà una estupidesa o que us explico romanços. Als primers, om shanti; als segons, només us puc dir una cosa: proveu de fer ioga i veureu com (fins i tot el primer dia!) en sortiu "diferents". Feu-me confiança i ja veureu!


*Ah! Pels que no hi estigueu familiaritzats, el títol de l'entrada correspon al nom de la postura de ioga que més m'agrada. És la que veieu a la foto: en sànscrit, sarvangasana (o postura de l'espelma).

LA MEVA CRISI

Estic en plena crisi: deixo les classes a la universitat. 

Feia dies que hi donava voltes i voltes, i no n'acabava de treure l'entrellat. L'últim incident em va fer acabar de decidir. Ja sé que potser sembla una bajanada, però això és com la petita gota que fa vessar el got. És a dir, que ja era ple de feia temps.

Ara bé: sóc inquieta de mena i ja estic pensant a muntar-me una barraqueta a les tardes, quan surti del Servei. Potser estic embolicant la troca i, amb els projectes de p/maternitat, no s'hi avé gaire... Però jo no puc quedar-me un any de braços plegats! 

M'estic informant sobre drets i deures fiscals dels autònoms (el gestor encara no m'ha respost: el meu cas és una mica atípic. Bé, més que atípic, és poc habitual en el meu ram. Si busquem alguna cosa semblant, podria posar l'exemple dels metges que treballen a la Seguretat Social al matí i obren la consulta a les tardes). A més, aquesta setmana faré dos cursos de formació: un sobre màrqueting 2.0 i l'altre sobre professionalització de la traducció. 

En principi, vull centrar la feina en la correcció del català i del castellà, que és la meva especialitat, però no descarto traduir del francès, de l'alemany o fins i tot de l'anglès (de fet, vaig estudiar per a això!).

Ja ho diuen, ja, que crisi vol dir 'canvi', i jo estic en plena crisi!

NO ANEM BÉ

Foto d'Ariel Vándor

De fet, no anem gens bé!

Com se us ha quedat el cos després de llegir el cartellet dels croissantets de "parnil" amb "furmatja"? La pell de gallina, oi?  Doncs he sentit una cosa semblant aquesta setmana.

Diumenge al vespre vaig rebre la trucada de la meva cap d'unitat de la universitat (hi faig algunes assignatures de llengua). Aquest curs, n'estem compartint una de la qual jo he fet el primer semestre i ella n'està fent el segon:

―Escolta, dimarts entrego les notes de la segona part del curs i vull que acabem d'establir quins alumnes han de recuperar contingut i quins ortografia.

Està molt bé que comptin amb tu i que "acabem" d'establir criteris un diumenge al vespre. Però a la pràctica, per jerarquia professional i amb el lavabo emmerdat perquè m'arribaven convidats a casa, amb el pal de fregar a les mans i el telèfon enganxat a l'orella fent pressió amb el muscle dret, el que va passar és que ella va acabar d'establir els criteris, mentre jo anava fent passades per eixugar el terra. 

I els criteris d'una professora titular, cap d'unitat i magnífica investigadora quedaven força esbiaixats per als resultats que, segons el meu parer, han d'assolir els alumnes de primer d'Educació Primària. En la meva part, penalitzaven tota mena d'errors, per poc o molt greus que fossin; en la seva, un o dos errors d'ortografia no penalitzen la nota final, "perquè, si no, hi haurà un munt de gent per recuperar al setembre"...

Dos errors poden semblar poca cosa. Però és que jo he vist "dos errors" del tipus "a dit", "arrivar", "la Anna"... Això no són "dos errors"; això són dues faltes garrafals per al meu nebot, que està fent sisè de primària!

Entenc que la universitat es veu desbordada amb classes amb més de vuitanta alumnes, que alguns professors fan força assignatures, que el sistema Bolanya es de difícil aplicació amb aquestes condicions, que el proper curs augmenten les taxes i els professors tenen càrregues de conciència...

Ho puc entendre tot plegat. Ara bé, si no exigim als nostres futurs mestres un mínim, què ensenyaran als nostres fills quan exerceixin la professió?