PEPE RUBIANES: EL GRAN VISIONARI

Aquí teniu una gran veritat del visionari Pepe Rubianes. El trobem a faltar...

500 RAONS PER PARLAR CATALÀ*

Raó 195:

La segona o tercera generació nostra, com ara fan els néts dels andalusos, defensaran el país -que serà el seu-, amb tot el que això implica, i per tant, també amb llengua.

Mohamed Halhoul

Portaveu del Consell Islàmic de Catalunya

*De David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg. 63).

UNA ALTRA DE CASTELLÀ SÍ, CASTELLÀ NO

Dissabte passat van entrevistar al professor Juan Carlos Moreno Cabrera al diari Ara.

Us transcric l'entrevista, ja que, si la voleu llegir directament del diari, heu de registrar-vos-hi (i potser és massa merder). 

Juan Carlos Moreno Cabrera (Madrid, 1956) és catedràtic de lingüística general a la Universitat Autònoma de Madrid. En els seus llibres desmunta els mites del nacionalisme espanyol sobre el castellà, per exemple la idea que és una "llengua comuna". És dels pocs espanyols favorables a la independència de Catalunya sempre que es prioritzin els interessos de la població per sobre del gran poder financer i de la UE. 

Ningú per conèixer millor el nacionalisme lingüístic espanyol que un madrileny com Juan Carlos Moreno Cabrera, un lingüista que conjuntament amb Montserrat Alberte i Silvia Senz ha elaborat un document de treball sobre quina hauria de ser la gestió del castellà en el marc d'una Catalunya independent. Ell, que és especialista en nacionalisme lingüístic espanyol, considera que la clau és mirar cap a Hispanoamèrica. 

Què passaria amb el castellà a Catalunya en cas d'independència?

Precisament en el document advertim que seria un gran error que el castellà fos llengua oficial perquè això seria utilitzat en contra del català, seria una amenaça contínua. Tot i així, s'hauria de mantenir el castellà dins la planificació lingüística amb l'objectiu de projectar una visió de l'idioma més americà i menys espanyol. No es pot deixar el castellà només en mans d'Espanya. 

¿Està proposant un catalanisme hispanista?

Sí, exacte. Catalunya s'hauria d'abocar a Hispanoamèrica i competir amb Espanya amb una visió diferent de l'idioma. El nou estat català no pot deixar el castellà en mans dels espanyolistes, l'ha d'utilitzar en benefici propi. El castellà no desapareixerà de Catalunya, per tant crec que això és el més intel·ligent. Això seria un desafiament brutal a la visió centralista de Madrid, a aquest nou panhispanisme que impulsen amb voluntat de colonització econòmica. 

¿Hauríem de defensar un castellà menys monolític que el de la RAE?

Sí, s'hauria de fer una gestió del castellà des d'una perspectiva internacionalista i no centralista. Perquè si no es fa això, apareixeran grupuscles que presentaran el castellà com una llengua oprimida amb l'ajuda del govern espanyol. 

Com es viu a Madrid el procés que s'ha obert a Catalunya?

El que no s'entén és que aquesta demanda no ve d'ara, que Catalunya és una nació i reivindica el seu dret a l'autodeterminació, que per cert era un principi que l'esquerra defensava fins a la Transició. No és una explosió purament emocional relacionada amb la crisi. 

Espanya sí que és una nació i té 3.000 anys, segons Esperanza Aguirre...

Aquesta afirmació demostra la manipulació de la història que fa el nacionalisme espanyol. Per a ells hi ha una història verdadera, la d'una Espanya imaginària que es remunta als celtibers. Tota nació crea els seus mites per justificar el present, això també passa a Catalunya i el País Basc. El que no val és dir que els meus mites són els de veritat i els dels altres són falsos. 

Però aquests mites interfereixen en la ciència històrica...

Sí, i trobes que molts historiadors espanyolistes justifiquen els mites espanyols, igual que molts economistes justifiquen el sistema capitalista com l'únic possible. La ciència social està al servei del poder. Si un científic social et diu que no té ideologia ja és sospitós. 

Això en el cas de la llengua és molt acusat.

Sí perquè s'intenten vendre afirmacions aparentment objectives que en el fons són pura ideologia. Per exemple, en el cas del castellà el concepte de llengua comuna, o que el castellà és una de les llengües més homogènies del món. I la gent no és capaç de veure la manipulació que hi ha al darrere. 

El ministre José Ignacio Wert creu que s'ha d'espanyolitzar els nens catalans...

Quan es parla d'espanyolitzar el que s'està dient és que no s'accepta que el Parlament català pugui decidir com s'eduquen els nens catalans. El model educatiu català ha estat adoptat de manera democràtica, però el govern central no ho admet perquè considera que el poble català no té aquesta potestat. És més, considera que el poble català no existeix. El nacionalisme espanyol no admet que existeixi un poble català sobirà, sinó que forma part del poble espanyol. Jo sóc espanyol, però una nació que es defineix negant altres grups... aquesta condició jo no la vull. 

I quina sortida hi ha?

La que s'està portant a terme, o sigui, dir-li a Espanya que encara que ella no reconegui aquest dret, Catalunya sí que el té. I els catalans han de decidir quin estatus volen tenir i quina relació amb Espanya. 

A vostè el deuen mirar malament a Madrid perquè diu aquestes coses...

És que jo a Madrid em dedico a escriure i llegir, no tinc gaires altaveus. Però fan una lectura errònia. No entenen que això ve de lluny i que la gent no es fa independentista d'un dia per l'altre. Encara es pensen que és una obcecació puntual perquè no es vol pagar a Espanya. Ignoren el que és fonamental: que a Catalunya sempre ha persistit la idea que són una nació. 

La diferència és que abans es pensava que amb Espanya hi podia haver certa entesa...

Sí però la sentència de l'Estatut va deixar clar que Catalunya no és una nació, i això sumat a les actituds dels governs del PP i del PSOE ha fet que el poble català s'hagi adonat d'una cosa que és una obvietat per mi: que la idea que Catalunya és una nació és incompatible amb el concepte d'Espanya que té el nacionalisme espanyol. 

¿I existeix un concepte d'Espanya alternatiu?

Esclar. Jo estic a favor d'una Espanya que respecti el dret a l'autodeterminació, i com que la meva ideologia és marxista-revolucionària estic a favor d'una unió de repúbliques socialistes de la península Ibèrica. 

Inclòs Portugal?

I tant. A més, ara estem veient que el poble portuguès, el poble castellà, el poble basc i el poble català s'estan mobilitzant contra la dictadura del capital financer. 

¿Resulta simptomàtic que per trobar una veu a Madrid a favor de la independència de

Catalunya calgui anar fins a l'extrema esquerra minoritària?
Jo no em sento tan minoritari ara. Què diu la gent? Que el deute no l'hem de pagar nosaltres i que cal acabar amb la dictadura financera. 

Però la independència de Catalunya seria un cataclisme per al nacionalisme espanyol...

Seria una tragèdia. 

¿Hi hauria una campanya anti- catalana?

Ara ja s'està intentant presentar la demanda del dret a l'autodeterminació com una mostra d'insolidaritat dels catalans respecte a la resta d'espanyols. 

Què en pensa d'Artur Mas?

Que no és independentista de veritat, perquè, si no, hauria actuat així des d'un primer moment. El que sí que és independentista és el poble català. En la meva opinió, Mas pot portar Catalunya al desastre, és a dir, a no aconseguir la independència i a enfonsar-se més en la crisi si no s'enfronta al poder financer. Què està per sobre? ¿Pagar el deute o la independència de Catalunya? ¿O voleu la independència per continuar sota la dictadura de la Unió Europea? 

Cal sortir de la UE llavors?

No, el que cal és lluitar-hi des de dins. Jo estic en contra de la política que està aplicant la UE i que és contrària als interessos dels seus ciutadans, no de la UE. No hem de caure en aquesta trampa. Es pot canviar Europa des de dins, amb una revolució que ja està en marxa.

 

CASTELLÀ SÍ, CASTELLÀ NO

Al correu de la feina estic inscrita a l'InfoMigjorn. No sé si el coneixeu, però, perquè us en feu una idea, és una butlletí que arriba quatre dies per setmana i que conté un seguit d'articles, entrevistes, ressenyes de llibres, informacions sobre conferències, seminaris, cursos...

Doncs bé, en l'InfoMigjorn de dijous passat hi havia inclòs un article sobre el professor de la UAM Juan Carlos Moreno Cabrera (ja n'he parlat algun cop aquí) i les filòlogues Silvia Senz i Montserrat Alberte en què es parlava de la gestió del castellà en un suposat marc d'una Catalunya independent.

Jo sóc catalana filla d'immigrants (tant el pare com la mare) i el que vaig llegir en l'article em va tocar molt de prop. A més, em va semblar força interessant. Per això, no puc estar-me de compartir-ho aquí amb vosaltres. 

Bàsicament (moooolt bàsicament), es pot resumir la qüestió en tres punts:

1- No cooficialitzar el castellà perquè no faci perillar el català i l'aranès (tal com està passant ara).

2- Mantenir el castellà en l'ensenyament (amb una visió àmplia, no només d'Espanya, sinó sobretot dels països d'ultramar) i adoptar-lo com a eina per establir relacions diplomàtiques i d'intercanvi amb l'Amèrica Llatina (que suposa el 90% del mercat castellanoparlant).

3- Promoure l'estudi de l'evolució del castellà en territori català, i fer conèixer i legitimar les formes pròpies (és a dir, que, si aquí diem paleta, lampista i parada, no haguem de dir "normativament", albañil, fontanero/electricista i puesto, quan no s'ha fet mai!).*

En l'article, a més, es facilitava un enllaç en pdf en què s'anunciava la formació d'un futur grup de treball sobre aquest tema. El pdf dóna quatre pinzellades sobre com s'hauria d'enfocar la qüestió lingüística en un suposat marc d'una Catalunya independent. Llegiu-lo aquí.

Penso que tot plegat és moooolt interessant perquè suposa, si més no, un primer plantejament seriós, un punt de partida, a l'hora de decidir sobre les llengües del territori.

Apa, bona lectura! 

* Segons el meu parer, els punts 1 i 3 poden contradir-se en certa manera, ja que, si fem "legitimar les formes pròpies" del castellà a Catalunya, potser també es podria fer cooficial. Però, bé, ara això són figues d'un altre paner!

LA PURA REALITAT...

PERIODISME, IMATGES I PARAULES

Ja ho diuen, ja, que una imatge val més que mil paraules.

Però si la imatge, a més, conté paraules de boca d'alguns "senyors" que van enganyar a una gran part de la població, això ja no té preu. Sort en tenim d'alguns comunicadors (professionals o amateurs) i moltíssims particulars que dominen la informàtica i el tractament de la informació, que es preocupen per rescatar aquestes declaracions que formen part ja de la història d'aquest país.

Passeu, mireu i escolteu:

Tenint constància fefaent de tot plegat, com és que no hi ha cap mitjà de comunicació "oficial" que ho denunciï? Com és que hem de recórrer a d'altres fonts paral·leles per tocar de peus a terra? És que no ens podem refiar dels mitjans que tenim? Em fa ràbia pagar uns calés per a uns suposats professionals de la informació que no són més que uns sicaris a sou dels polítics. Ecs, quin fàstic!

GEOGRAFIA DE CATALUNYA

Després de diversos mesos meditant, prenent decisions personals i laborals importants, que, he de confessar, m'han tingut fora de joc al CAPSULETES, torno per continuar parlant, avui, sobre fets que ens envolten, que ens oculten i que ens interessen.

Sabíeu que hi ha un llibre que es diu Geografia de Catalunya? Sabíeu que va ser escrit per un tal Francisco Flos y Calcat? Sabíeu que denuncia el greuge comparatiu entre l'aportació fiscal que fa Catalunya a les arques estatals i la que fa la resta de regions?
 
No us sona de res, oi? Aquest llibre podria ser un llibre més entre els centenars d'obres que parlen del conflictiu sistema fiscal a l'Estat i que es van acumulant als pretatges de les nostre llibreries i biblioteques. De fet, no el coneix gaire gent (si no és que et dediques a la història de la fiscalitat) perquè l'obra va ser escrita el 1896!!!

Si teniu curiositat pel que hi diu, podeu trobar-lo en línia, per gentilesa de la Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives. Cliqueu l'enllaç i el podreu tafanejar sencer.

Tot i així, no pretenc que el llegiu tot (jo tampoc no ho he fet!), però sí que és força constructiu fixar-se en les xifres i els comentaris que es fan a la part de "Tributació", a les pàgines 90, 91 i 92. 

Després d'això, només em quedar dir una cosa:

PROU ESPOLI SECULAR!