Avui he anat a la feina: és el meu primer dia després d'unes vacances llaaaaargues (tres setmanes i escaig) i plaents. Pensava que la tornada seria pitjor, però estic prou engrescada. (Ja veurem com acabo a les 5 de la tarda...)
Tot i això, remarqueu que he dit que "avui he anat a la feina" i no al treball. N'hi ha molts que confonen aquests dos mots en aquesta frase. En català del Principat (en desconec l'ús exacte als altres dialectes), per referir-se al 'treball que hom fa per obligació, en què hom s'ocupa, amb què hom es guanya la vida' i, per extensió, al lloc on el desenvolupem, en diem feina. (Com veieu en la mateixa definició, la línia que diferencia l'àmbit d'aplicació d'aquestes paraules és força difusa.)
Ara ja s'ha perdut el significat originari de feina i treball, però es poden deduir moltes coses si estirem del fil de l'etimologia. Segons el diccionari, feina ve del català antic faena (un mot que encara es fa servir en valencià) i aquest, inicialment del llatí, concretament del neutre plural del participi de futur passiu (!) del verb facere, és a dir, facenda: 'coses que han de ser fetes'.
Quant a treball, prové del llatí vulgar tripalium, que és una espècie d'instrument de tortura format per tres pals (tres + palus; el podeu veure al dibuix de sota). Com que a la feina es feia servir una eina semblant, es va barrejar la idea de treballar i de ser torturat. De tot plegat, segons el diccionari, la idea i l'esforç de treballar van quedar contaminats pejorativament per aquesta relació.
Les llengües romàniques es divideixen segons si fan servir el derivat de tripalium o altres mots. Fixeu-vos: travail, en francès; trabajo, en castellà; trabalho, en portuguès; trabalh, en occità; lavoro, en italià...
M'alegra saber que, almenys originàriament, la feina no es considerava una tortura. Per a molts, això ja són figues d'un altre paner!
