LA MEVA CRISI

Estic en plena crisi: deixo les classes a la universitat. 

Feia dies que hi donava voltes i voltes, i no n'acabava de treure l'entrellat. L'últim incident em va fer acabar de decidir. Ja sé que potser sembla una bajanada, però això és com la petita gota que fa vessar el got. És a dir, que ja era ple de feia temps.

Ara bé: sóc inquieta de mena i ja estic pensant a muntar-me una barraqueta a les tardes, quan surti del Servei. Potser estic embolicant la troca i, amb els projectes de p/maternitat, no s'hi avé gaire... Però jo no puc quedar-me un any de braços plegats! 

M'estic informant sobre drets i deures fiscals dels autònoms (el gestor encara no m'ha respost: el meu cas és una mica atípic. Bé, més que atípic, és poc habitual en el meu ram. Si busquem alguna cosa semblant, podria posar l'exemple dels metges que treballen a la Seguretat Social al matí i obren la consulta a les tardes). A més, aquesta setmana faré dos cursos de formació: un sobre màrqueting 2.0 i l'altre sobre professionalització de la traducció. 

En principi, vull centrar la feina en la correcció del català i del castellà, que és la meva especialitat, però no descarto traduir del francès, de l'alemany o fins i tot de l'anglès (de fet, vaig estudiar per a això!).

Ja ho diuen, ja, que crisi vol dir 'canvi', i jo estic en plena crisi!

COM UNES VACANCES

Heu anat mai de vacances a l'estranger enganxats a un llibre de prop de mil pàgines? Doncs jo sí, i em fa molta ràbia no poder traginar-lo a la bossa de mà perquè és massa gros!

Quan ho he fet algun cop, m'he hagut d'esperar al vespre per llegir-lo, perquè les espatlles, al segon dia, no em donaven permís per suportar cap més pes, a part de la cartera, el mòbil i la funda de les ulleres. En arribar a l'habitació, al vespre, com que estic cansada de ramblejar amunt i avall, se'm tanquen els ulls a la cinquena pàgina. I això em fa molta ràbia!

Així doncs, tot i que estic llegint Jo confesso, faré un petit parèntesi i el deixaré aparcat (amb un ai al cor que no m'aguanto!) per poder traginar-ne un de més petit. Acabo de tornar de la biblioteca amb un de l'Imma Monsó: Com unes vacances. Espero gaudir del llibre i dels quatre dies com unes vacances de veritat a la Ciutat Eterna.

NO ANEM BÉ

Foto d'Ariel Vándor

De fet, no anem gens bé!

Com se us ha quedat el cos després de llegir el cartellet dels croissantets de "parnil" amb "furmatja"? La pell de gallina, oi?  Doncs he sentit una cosa semblant aquesta setmana.

Diumenge al vespre vaig rebre la trucada de la meva cap d'unitat de la universitat (hi faig algunes assignatures de llengua). Aquest curs, n'estem compartint una de la qual jo he fet el primer semestre i ella n'està fent el segon:

―Escolta, dimarts entrego les notes de la segona part del curs i vull que acabem d'establir quins alumnes han de recuperar contingut i quins ortografia.

Està molt bé que comptin amb tu i que "acabem" d'establir criteris un diumenge al vespre. Però a la pràctica, per jerarquia professional i amb el lavabo emmerdat perquè m'arribaven convidats a casa, amb el pal de fregar a les mans i el telèfon enganxat a l'orella fent pressió amb el muscle dret, el que va passar és que ella va acabar d'establir els criteris, mentre jo anava fent passades per eixugar el terra. 

I els criteris d'una professora titular, cap d'unitat i magnífica investigadora quedaven força esbiaixats per als resultats que, segons el meu parer, han d'assolir els alumnes de primer d'Educació Primària. En la meva part, penalitzaven tota mena d'errors, per poc o molt greus que fossin; en la seva, un o dos errors d'ortografia no penalitzen la nota final, "perquè, si no, hi haurà un munt de gent per recuperar al setembre"...

Dos errors poden semblar poca cosa. Però és que jo he vist "dos errors" del tipus "a dit", "arrivar", "la Anna"... Això no són "dos errors"; això són dues faltes garrafals per al meu nebot, que està fent sisè de primària!

Entenc que la universitat es veu desbordada amb classes amb més de vuitanta alumnes, que alguns professors fan força assignatures, que el sistema Bolanya es de difícil aplicació amb aquestes condicions, que el proper curs augmenten les taxes i els professors tenen càrregues de conciència...

Ho puc entendre tot plegat. Ara bé, si no exigim als nostres futurs mestres un mínim, què ensenyaran als nostres fills quan exerceixin la professió?

GEOGRAFIA DE CATALUNYA

Després de diversos mesos meditant, prenent decisions personals i laborals importants, que, he de confessar, m'han tingut fora de joc al CAPSULETES, torno per continuar parlant, avui, sobre fets que ens envolten, que ens oculten i que ens interessen.

Sabíeu que hi ha un llibre que es diu Geografia de Catalunya? Sabíeu que va ser escrit per un tal Francisco Flos y Calcat? Sabíeu que denuncia el greuge comparatiu entre l'aportació fiscal que fa Catalunya a les arques estatals i la que fa la resta de regions?
 
No us sona de res, oi? Aquest llibre podria ser un llibre més entre els centenars d'obres que parlen del conflictiu sistema fiscal a l'Estat i que es van acumulant als pretatges de les nostre llibreries i biblioteques. De fet, no el coneix gaire gent (si no és que et dediques a la història de la fiscalitat) perquè l'obra va ser escrita el 1896!!!

Si teniu curiositat pel que hi diu, podeu trobar-lo en línia, per gentilesa de la Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives. Cliqueu l'enllaç i el podreu tafanejar sencer.

Tot i així, no pretenc que el llegiu tot (jo tampoc no ho he fet!), però sí que és força constructiu fixar-se en les xifres i els comentaris que es fan a la part de "Tributació", a les pàgines 90, 91 i 92. 

Després d'això, només em quedar dir una cosa:

PROU ESPOLI SECULAR!