CASTELLÀ SÍ, CASTELLÀ NO

Al correu de la feina estic inscrita a l'InfoMigjorn. No sé si el coneixeu, però, perquè us en feu una idea, és una butlletí que arriba quatre dies per setmana i que conté un seguit d'articles, entrevistes, ressenyes de llibres, informacions sobre conferències, seminaris, cursos...

Doncs bé, en l'InfoMigjorn de dijous passat hi havia inclòs un article sobre el professor de la UAM Juan Carlos Moreno Cabrera (ja n'he parlat algun cop aquí) i les filòlogues Silvia Senz i Montserrat Alberte en què es parlava de la gestió del castellà en un suposat marc d'una Catalunya independent.

Jo sóc catalana filla d'immigrants (tant el pare com la mare) i el que vaig llegir en l'article em va tocar molt de prop. A més, em va semblar força interessant. Per això, no puc estar-me de compartir-ho aquí amb vosaltres. 

Bàsicament (moooolt bàsicament), es pot resumir la qüestió en tres punts:

1- No cooficialitzar el castellà perquè no faci perillar el català i l'aranès (tal com està passant ara).

2- Mantenir el castellà en l'ensenyament (amb una visió àmplia, no només d'Espanya, sinó sobretot dels països d'ultramar) i adoptar-lo com a eina per establir relacions diplomàtiques i d'intercanvi amb l'Amèrica Llatina (que suposa el 90% del mercat castellanoparlant).

3- Promoure l'estudi de l'evolució del castellà en territori català, i fer conèixer i legitimar les formes pròpies (és a dir, que, si aquí diem paleta, lampista i parada, no haguem de dir "normativament", albañil, fontanero/electricista i puesto, quan no s'ha fet mai!).*

En l'article, a més, es facilitava un enllaç en pdf en què s'anunciava la formació d'un futur grup de treball sobre aquest tema. El pdf dóna quatre pinzellades sobre com s'hauria d'enfocar la qüestió lingüística en un suposat marc d'una Catalunya independent. Llegiu-lo aquí.

Penso que tot plegat és moooolt interessant perquè suposa, si més no, un primer plantejament seriós, un punt de partida, a l'hora de decidir sobre les llengües del territori.

Apa, bona lectura! 

* Segons el meu parer, els punts 1 i 3 poden contradir-se en certa manera, ja que, si fem "legitimar les formes pròpies" del castellà a Catalunya, potser també es podria fer cooficial. Però, bé, ara això són figues d'un altre paner!

NOVEL·LA NEGRA A TUTIPLENI

Tinc una companya de feina, la G., que és una fan(àtica) de la novel·la negra (policíaca, social, d'assassats...). Però no us penseu que tot li sembla bé. No, i ara! Reconeix que s'ho empassa gairebé tot, però després és molt crítica.

Com que sap que m'agrada molt llegir, sempre m'anima perquè n'enceti algun del gènere i poder tenir algú amb qui discutir sobre el tema (a part de la trilogia de l'Stieg Larsson, que no li va agradar gens ni mica, la gent que conec no acostuma a llegir gaire cosa d'aquest gènere. Bé, no acostuma a llegir gairebé res...).

Doncs, precisament, ara farà una setmana que en vaig llegir un del ram i, vés per on, sembla que m'hi aficionaré. M'agrada veure com es resolen els enigmes i com s'expliquen les pulsions més primitives de l'ésser humà. 

Clarament, els escriptors d'aquest gènere són uns psicòlegs/psicoanalistes nats i uns mestres dels trencaclosques. Perquè tot sigui versemblant, ha de quadrar la trama al mil·límetre i s'ha de mostrar d'allò més bé per entendre els raonaments lògics o instintius dels personatges. (Fet i fet, els personatges són projeccions literàries de nosaltres mateixos, és a dir, que molts, en situacions similars, podríem ser capaços de fer tot allò que ens narren.)

Com he dit, m'ha enganxat tant, que li vaig demanar que me'n fes cinc cèntims, del gènere dins el mercat editorial en llengua catalana/castellana. I ababs-d'ahir em va venir amb una llista de 10 pàgines (!) (val a dir que escrites a mà i amb lletra grossa) amb llibres de tota mena i autors de totes les nacionalitats. Un luxe, vaja!

Doncs bé, ahir mateix, en sortir de la feina, vaig anar a la biblioteca i em vaig posar a remenar pels prestatges: Vázquez Montalbán, Jo Nesbo, Andreu Martín, Andrea Camilleri, Lorenzo Silva, Donna Leon, Henning Mankell, Petros Márkaris... Déu n'hi do el repertori que hi havia! D'altres temàtiques, de vegades m'ha costat més trobar-ne algun exemplar (comptant que la meva biblioteca és d'un poble relativament petit...). 

Potser és que hi ha molt d'aficionat al gènere! Us agrada la novel·la negra? N'heu llegit cap que recordeu amb especial "carinyu"?

CANSADA D'ESCALFAR LA CADIRA

Avui ha estat un d'aquells dies en què una es cansa d'haver d'escalfar la cadira a la feina sense tenir res per fer pel simple fet d'omplir les hores que em toquen. 

Ja sé que això és el que té la feina d'assalariat en aquest país. El contracte que vaig firmar en el seu moment ja ho estipulava, això.

Ara bé: no ens enganyarem que és una tocada de co... haver d'estar unes hores davant de l'ordinador sense res per fer, quan altres dies vas de bòlit per poder acabar relativament a l'hora (perquè, evidentment, no et paguen les hores extres).

Bé, encara hem d'aprendre molt dels nostres veïns de dalt!... Aix, quines misèries!