CASTELLÀ SÍ, CASTELLÀ NO

Al correu de la feina estic inscrita a l'InfoMigjorn. No sé si el coneixeu, però, perquè us en feu una idea, és una butlletí que arriba quatre dies per setmana i que conté un seguit d'articles, entrevistes, ressenyes de llibres, informacions sobre conferències, seminaris, cursos...

Doncs bé, en l'InfoMigjorn de dijous passat hi havia inclòs un article sobre el professor de la UAM Juan Carlos Moreno Cabrera (ja n'he parlat algun cop aquí) i les filòlogues Silvia Senz i Montserrat Alberte en què es parlava de la gestió del castellà en un suposat marc d'una Catalunya independent.

Jo sóc catalana filla d'immigrants (tant el pare com la mare) i el que vaig llegir en l'article em va tocar molt de prop. A més, em va semblar força interessant. Per això, no puc estar-me de compartir-ho aquí amb vosaltres. 

Bàsicament (moooolt bàsicament), es pot resumir la qüestió en tres punts:

1- No cooficialitzar el castellà perquè no faci perillar el català i l'aranès (tal com està passant ara).

2- Mantenir el castellà en l'ensenyament (amb una visió àmplia, no només d'Espanya, sinó sobretot dels països d'ultramar) i adoptar-lo com a eina per establir relacions diplomàtiques i d'intercanvi amb l'Amèrica Llatina (que suposa el 90% del mercat castellanoparlant).

3- Promoure l'estudi de l'evolució del castellà en territori català, i fer conèixer i legitimar les formes pròpies (és a dir, que, si aquí diem paleta, lampista i parada, no haguem de dir "normativament", albañil, fontanero/electricista i puesto, quan no s'ha fet mai!).*

En l'article, a més, es facilitava un enllaç en pdf en què s'anunciava la formació d'un futur grup de treball sobre aquest tema. El pdf dóna quatre pinzellades sobre com s'hauria d'enfocar la qüestió lingüística en un suposat marc d'una Catalunya independent. Llegiu-lo aquí.

Penso que tot plegat és moooolt interessant perquè suposa, si més no, un primer plantejament seriós, un punt de partida, a l'hora de decidir sobre les llengües del territori.

Apa, bona lectura! 

* Segons el meu parer, els punts 1 i 3 poden contradir-se en certa manera, ja que, si fem "legitimar les formes pròpies" del castellà a Catalunya, potser també es podria fer cooficial. Però, bé, ara això són figues d'un altre paner!