Fins fa ben poquet, he viscut a mig camí del Penedès i del Camp de Tarragona. Aquest segon, com és ben sabut, és bressol dels calçots i de les calçotades (tot i que ara en pots menjar fins i tot a Sevilla!). I, per tant, aquí la nomenclatura que s'hi relaciona és coneguda de tots.
Per mi (i pel gruix de mortals que hem crescut a la zona), la salsa que acompanya els calçots és la salsa romesco (diferent de la del xató, un plat típic penedesenc, que en diem salsa arromescada).
Doncs bé, avui la P., la meva companya de feina, ha portat, com cada any, el calendari d'Òmnium Cultural (hi treballa a les tardes des de fa molts anys). És un calendari amb molts dibuixets i una explicació a banda del que és típic cada mes. I cada any canvien la temàtica: per exemple, l'any passat van centrar-se en les festes populars i, enguany, en les menges típiques. És força interessant i, per descomptat, és l'únic moment que "llegeixo un calendari": me'l miro i me'l remiro, perquè després només em fixaré en les xifres i prou.
El cas és que, quan he arribat al febrer, he ensopegat amb una paraula ben curiosa: salvitxada. Al text hi deia: "Des del febrer i fins al mes d'abril podem gaudir, a l'aire lliure o a casa, d'aquesta ceba dolça feta al caliu i sucada amb la seva característica salsa, la salvitxada, una varietat de la salsa romesco".
No l'havia sentit mai, aquest mot, i la meva companya tampoc (que és més gran que jo i que té una memòria prodigiosa per als mots populars). Com a bones freakies de la llengua, el primer que hem fet és anar al diccionari de l'Enciclopèdia, i res. Després, a l'Alcover Moll, i res de res. Finalment, hem anat a parar al Termcat i, vet-ho aquí, sortia com a salvitxada i salbitxada.
Hem quedat paradíssimes i no sabíem d'on havien tret, aquests de can fanga, aquesta paraulota. El cas és que, tot i discrepar amb el nom i la definició (aquí fem la salsa sense bitxo), hem fet una nova descoberta: bitxo es pot escriure tant amb be alta com amb ve baixa (vitxo)!!! Per això la doble denominació (salbitxada/salvitxada).
Aix, què faríem sense aquestes descobertes! Són la "salsa" de la vida d'un lingüista... ;)
Sociedad vallenc i en cap cas, principalmente quan aquesta típica menja es localitzava tanta sola a la nostra comarca, que la típica salsa, sempre se n'ha dit "salsa de calçots". Atribuir-li el seudonim de romesco es faltar a la tradició i a mes, almenys pels que Fem la salsa de receptes antigüedad, no te res a veure. El romesco, es una salsa mes negada que no va be per sucar-hi el calçot. Per tant, un mica més de respecte per les tradicional. Com ha Passat, o està passant amb els Castells, des que ha irruput inteligencias cristalinas, el que fan és tergiversar la realizar i ignorar l'origen i la tradició. Una mica més de respecte.
ResponElimina