Fa molt de temps que estic subscrita al RodaMots, un butlletí que envia un missatge diari (en el meu cas per correu electrònic), en què es presenta una paraula o una expressió en català. T'expliquen el significat, d'on prové i el situen en un context determinat (normalment, obres literàries d'autors de renom).
Aquesta setmana li ha tocat el torn a l'escriptor Ramon Solsona; concretament, al seu llibre L'home de la maleta. I és que el RodaMots està fent un recull setmanal de cinc paraules i expressions ben nostrades. Però amb la particularitat que no surten recollides en cap diccionari.
I el cas és que el llibre del Ramon Solsona és interessant precisament per això, perquè fa servir un català poc "burocratès" o "tevetresenc" (com diria el Miquel Camiller del Pau Vidal) i ben col·loquial.
L'expressió d'ahir va ser amb sense: "El cafè el vols amb sucre o amb sense?" Qui no ho ha dit mai, això? O qui no ha sentit mai l'expressió "amb sense aturador"? (eh, senyor Clos?).
Avui tocava fer un baldeio, una expressió provinent del castellà (baldeo), tan arrelada que ja ni t'ho planteges. I és que el Joan Sales ja ho deia: "El català és aquesta llengua que parlem, i tot allò que diem; mentre no es demostri el contrari, està molt ben dit".
Jo també hi havia estat subscrita al rodamots, però al final arribava a tenir tantíssims mails pendents de llegir, perquè me'ls volia llegir amb calma, que em vaig donar de baixa. Això de "amb sense" no ho he dit mai, però això del "baldeio" sí! I tantíssimes altres paraules que segur que no surten a cap diccionari, que he heredat de l'àvia, que era d'Artesa de Segre, i de la mare, que encara que ha crescut al Vallès, continua fent servir expressions de les terres de ponent que per aquí no se senten gaire sovint.
ResponEliminaPer exemple, a casa, quan queda aquell enganxat tan bo a la cassola que has de rascar per treure'l, ens barallem per "rostar la cassola". No ho he sentit mai enlloc més que a casa, no sé si és correcte o no, però ho diem així.
Ostres, "rostar"! Aquí, al Penedès, hi ha una tradició vinculada al món de l'oli que es diu "rostada" i és sucar pa torrat en la primera premsada de l'oliva.
ResponEliminaHo he mirat al diccionari i hi tenen relació: "rostar", "rostada", "rosta"... tenen a veure amb sucar, escurar...