NO ANEM BÉ

Foto d'Ariel Vándor

De fet, no anem gens bé!

Com se us ha quedat el cos després de llegir el cartellet dels croissantets de "parnil" amb "furmatja"? La pell de gallina, oi?  Doncs he sentit una cosa semblant aquesta setmana.

Diumenge al vespre vaig rebre la trucada de la meva cap d'unitat de la universitat (hi faig algunes assignatures de llengua). Aquest curs, n'estem compartint una de la qual jo he fet el primer semestre i ella n'està fent el segon:

―Escolta, dimarts entrego les notes de la segona part del curs i vull que acabem d'establir quins alumnes han de recuperar contingut i quins ortografia.

Està molt bé que comptin amb tu i que "acabem" d'establir criteris un diumenge al vespre. Però a la pràctica, per jerarquia professional i amb el lavabo emmerdat perquè m'arribaven convidats a casa, amb el pal de fregar a les mans i el telèfon enganxat a l'orella fent pressió amb el muscle dret, el que va passar és que ella va acabar d'establir els criteris, mentre jo anava fent passades per eixugar el terra. 

I els criteris d'una professora titular, cap d'unitat i magnífica investigadora quedaven força esbiaixats per als resultats que, segons el meu parer, han d'assolir els alumnes de primer d'Educació Primària. En la meva part, penalitzaven tota mena d'errors, per poc o molt greus que fossin; en la seva, un o dos errors d'ortografia no penalitzen la nota final, "perquè, si no, hi haurà un munt de gent per recuperar al setembre"...

Dos errors poden semblar poca cosa. Però és que jo he vist "dos errors" del tipus "a dit", "arrivar", "la Anna"... Això no són "dos errors"; això són dues faltes garrafals per al meu nebot, que està fent sisè de primària!

Entenc que la universitat es veu desbordada amb classes amb més de vuitanta alumnes, que alguns professors fan força assignatures, que el sistema Bolanya es de difícil aplicació amb aquestes condicions, que el proper curs augmenten les taxes i els professors tenen càrregues de conciència...

Ho puc entendre tot plegat. Ara bé, si no exigim als nostres futurs mestres un mínim, què ensenyaran als nostres fills quan exerceixin la professió?