Per sort, a la feina, tenim un munt d'obres de consulta que s'han anat recopilant al llarg de moooooolts anys de vaques grasses i no tant.
Ara mateix, tinc a les mans els Cinc mil refranys catalans i frass fetes, populars, un compendi publicat l'any 1966, de l'Editorial Millà. És un llibre bufonet, divertit de fullejar, que et treu un somriure dels llavis quan veus sintetitzada en deu o dotze mots la saviesa popular.
Aquesta obra té diferents apartats i un està dedicat a "El diner, els negocis i el treball". I diu (els subratllats són meus):
"El diner, clau de tot i font de tot, com algú ha dit, té, així mateix, un lloc preeminent en l'aforística catalana. Són abundosos els refranys que a aquest poderós factor social fan referència. I en gairebé tots s'esmenta el diner com a força creadora, com a origen de béns, i també de mals. El diner, vist a través del refranyer de Catalunya, és un mitjà i no una finalitat. També les relacions comercials i industrials, i el treball, fonts de virtuts i d'energies, tenen copiosíssim refranyer. Aquest, en bona part, té un caire metafòric. Cal, però, saber-los llegir, els refranys sobre aquesta matèria. S'hi reflecteix la serietat, el seny, la formalitat en els tractes comercials, que caracteritzen els pactes entre la gent de la nostra terra. Són un compendi de moral i, a vegades, un advertiment seriós..."
Per això, i aprofinant el "mur" que ens hem trobat a Madrid i que haurem de saltar un dia o altre, voldria resumir la situació actual aprofitant alguns dels refranys que m'he trobat al llibre.
Així doncs, podríem resumir-ho tot plegat en tres fases:
1. De reconeixement
- Als trenta anys vénen els desenganys
2. De presa de conciència
Així doncs, podríem resumir-ho tot plegat en tres fases:
1. De reconeixement
- Als trenta anys vénen els desenganys
2. De presa de conciència
- Molts amiguets, però els comptes nets.
- Qui trenca, paga.
- D'on no n'hi ha no en pot rajar.
- A contes nous, baralles velles.
- El teu, meu, i el meu, meu.
- Qui t'ha enganyat un cop, t'enganyarà més si pot.
- Qui té dos i gasta tres, lladre és.
- Qui més hi posa, més hi perd.
3. De reacció
- Qui no s'arrisca no pisca.
- Qui cerca, troba.
- Qui s'arronsa no creix.
- Qui té dos i gasta tres, lladre és.
- Qui més hi posa, més hi perd.
3. De reacció
- Qui no s'arrisca no pisca.
- Qui cerca, troba.
- Qui s'arronsa no creix.
- Qui vulgui peix, que es mulli el cul.
Aix... quanta saviesa junta!
Aix... quanta saviesa junta!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada