Fa uns dies us vaig explicar que la G., una companya de feina enamorada de la novel·la negra, m'havia passat una llista interminable de llibres del ram. N'he llegit uns quants que xep i d'altres que he abandonat sense contemplacions (sóc així de dràstica, jo, amb els llibres que són infumables).
Ara bé, entre tot el seguit de títols i autors, n'hi ha un que val molt la pena: es tracta de Pau Vidal i les seves novel·les Aigua bruta i Fronts oberts. El seu protagonista és Miquel Camiller, un filòleg primmirat que es veu abocat a fer de detectiu i que tractarà amb tota mena de "catalanoparlants".
Si sou lletrafrerits, gaudireu molt de la lectura, no tant per la trama en si mateixa, sinó pels diàlegs que hi ha i pels monòlegs interiors que té el protagonista. Anireu passant pàgines amb un somriure còmplice al llavis.
Us el recomano!
Si sou lletrafrerits, gaudireu molt de la lectura, no tant per la trama en si mateixa, sinó pels diàlegs que hi ha i pels monòlegs interiors que té el protagonista. Anireu passant pàgines amb un somriure còmplice al llavis.
Us el recomano!
Doncs, tenen bona pinta! Com a alternativa a la lectura sobre embarassos i criatures pot estar bé ;)
ResponEliminaSí, és una bona manera de variar de temàtia...
ResponElimina