dimecres, 14 de novembre del 2012

SALTAR DE LA HISTÒRIA: QUINA RÀBIA, EN GARGAMEL!...

Fa un parell de dies que he encetat el llibre L'accionista principal, de Petros Màrkaris. És la segona edició del llibre a Pagès Editors (Col·lecció Lo Marraco).
I estic mooooolt emprenyada!

M'emprenya tenir un bon llibre entre les mans i no poder gaudir-lo plenament! M'emprenya no poder submergir-m'hi i desaparèixer una estona entre línies i línies de trames que s'entrellacen perfectament! M'emprenya saltar de la ficció per motius aliens a la història!...

I tot plegat per què? Doncs perquè és ple de faltes. Només cal que us digui que, en el capítol 5 (de 7 pàgines a DIN-A5, aproximadament), he trobat uns 11 errors
(i són faltes de tot tipus!)!


Mireu, us en faig cinc cèntims:


- A la pàgina 37, hi diu: "El vaixell està ancorat uns metres més enllà de la entrada [...]". (Aquí n'hi ha una de primària!)


- A la pàgina 39, hi diu: "
–I ara, Stathakos! Tenen tres-cents ostatges retinguts al vaixell. Penses que tenim marge per collonades –l'Stathakos sí que ho pensava i per això calla– Això és Grècia, si badem ens cauran totes les responsabilitats a sobre i ens caurà el pèl. Ves a donar l'ordre pequè redactin el comunicat [...]. No l'entusiasma gens veure'm i es limita a un eixut «ah, ets aquí?» No m'immuto per la seva reacció [...]". (Aquí en tenim tres que déu n'hi doret!)


- A la pàgina 40, hi diu: "Cada vegada que gosàvem contradir-lo, ens amenaçava amb què el seu president recomanaria oficialment als ciutadans americans no viatjar a Grècia [...]". (Aquesta és de nivell C!)

- A la pàgina 42, hi diu: "El més probable és que es produís entre les dues i les tres de la matinada, quan la majoria dels passatgers dormia, perquè evitar trobar-se amb aldarulls ni resistència".  (Aquesta és d'haver-se passar la lectura de les galerades pel folre dels calçotets!)

I després de tot això em demano: on són els revisors d'originals i de galerades?!!... 

Entenc que el món editorial està en crisi i que s'ha de rascar d'on sigui. Però, com a lectora, em sento estafada: he pagat 20 euros per un llibre que, editorialment parlant, no s'ho mereix pas! És un nyap com una casa! 

He dit.

2 comentaris:

  1. Hola! Em vas venir a fer una visita al meu blog i em va agradar molt. Ara ja he pogut visitar el teu, també. Em sembla molt instructiu!!! Petons i fins aviat!

    ResponElimina
  2. Gràcies, Marina! Et visitaré sovint!

    ResponElimina