ARAGONÈS ORIENTAL

La nomenclatura oficial de la llengua pròpia en els territoris de parla catalana ens duu de corcoll fa temps. Com sabeu, la picabaralla per la consideració de llengua o dialecte és una guerra declarada que ve de lluny. De beeeeeen lluny. I és que sembla que ens tinguin mania als catalans. Per què deu ser?

Per donar-vos quatre exemples força recents (històricament parlant, és clar!), hem de pensar en l'estatut d'autonomia del País Valencià. Allà l'any 1982 ja van establir que el valencià seria la seva llengua oficial, deixant de banda cap referència al català ni al que deien els lingüistes. Per què els havien de fer cas, si els polítics en saben un tou de tot plegat? Per reblar el clau, el 2006 van dir, a més, que el valencià era la llengua pròpia del territori (!). 

A les Illes Balears també n'hi ha per donar i per vendre. Tot i que la situació de reconeixement lingüístic és força millor que al País Valencià (els partits que hi han governat, fins i tot el PP, són força mallorquinistes i la idea de pertinença lingüística la tenien força clara), el nou govern de Bauzá vol capgirar-ho tot. En lloc de modificar l'estatut, preveient que tothom se'ls tiraria a sobre, prefereixen fer incursions puntuals. Fa un temps van carregar contra la llei de la funció pública, que relegava el català com a mèrit, i no com a requisit. I fa uns mesos contra la llengua d'escolarització.

I ara li toca a l'Aragó. Aquesta setmana el Govern de l'Aragó ha fet públic un esborrany d'un avantprojecte de llei per a l'ús, la protecció i la promoció de la llengua i les modalitats lingüístiques de la Franja (de Ponent, per a nosaltres; de Llevant o d'Aragó, per als aragonesos. Tot depèn des d'on es miri...). I aquí és on entra en joc novament el ball de noms a què tant estem acostumats: català, aragonès oriental, xapurriat...

Prou rebequeries! Ni català, ni valencià, ni aragonès oriental, ni res de res! Cavabà! Reprenguem la proposta de principis del segle XX, en què amb cavabà s'hi veuen representats les dues lletres inicials dels dialectes amb més pes demogràfic (ja ho diuen que la majoria és la dictadura de la minoria!). És una proposta força assenyada. Així doncs: ca-català, va-valencià, ba-balear. Però potser s'enfaden els valencians per anar segons... Vacabà? I els balears també ens poden fotre canya... Bavacà? Bacavà?... I què en diran de tot plegat els aragonesos? Com els encabim, per no ser excloents, sobiranistes ni separatistes?... 


S'accepten propostes.