Segons un article del diari ara.cat, el 95,21% dels alumnes que es van presentar a les PAU han aprovat. A més, es veu que el percentatge és un xic superior a l'any passat. Aquest ball de xifres ens pot fer pensar "ui, que bé, quin percentatge tan alt!", "ui, com en saben!", "ui, que ben preparats que accedeixen a la universitat!"... Res més enllà de tot això!
I és que, segons diu l'article, la mitjana dels aprovats va del 5,5 al 6,5. Això pot significar dues coses:
1. Que l'alumne treu bones notes en algunes matèries i en suspèn d'altres (de forma que la mitjana se li compensa).
2. Que l'alumne és d'aprovat raspat o de bé.
Si és el primer cas i la matèria amb bona nota correspon a l'especialitat de l'alumne, chapeau! Si és el segon, pot repercutir moltíssim en la carrera que esculli i en el seguiment i els resultats a classe. (I això us ho dic per experiència pròpia.)
A part dels resultats en cada matèria, m'agradaria ressaltar el fet que aquest aprovat no correspon a entregar un text óptim, sinó que només ha de respondre al que demana l'enunciat. Què vull dir amb això? Doncs que, si lliuren un text que respon correctament a la pregunta, però és farcit d'errades gramaticals (ortogràfiques, sintàctiques, etc.) i presenta una disposició del text defectuosa (apartats, marges, paràgrafs, connectors, etc.): aprovat!
No sé com deu anar la cosa a les carreres de Ciències. Però, pel que fa a les d'Humanitats i Socials, tret d'alguns pocs casos que van sobre rodes, la resta d'alumnes s'expressa (tant oralment com per escrit) amb força dificultats. Per posar-vos un exemple extrem, fa una setmana vaig haver de revisar una prova en què un alumne corregia "erem" per "hérem".
Sí, ja sé que hem de mirar enrere, i que sempre ha passat això, i que quan estudiàvem no tothom ho feia tan bé com voldríem, i que ara els joves amb els sms no practiquen, i que es llegeix poc, i que després t'espaviles, i que..., i que... Sí, ja tinc en compte els "i que...", però és que estem parlant de gent que estudia des dels 3 anys, que han fet estudis secundaris, que s'expressen amb la punta del dit gros del peu i que, tot i així, accedeixen a la universitat!
(llarg silenci per reflexionar)
Davant d'això, només puc preguntar-me: són adients els criteris que es fan servir per evaluar els nostres alumnes?
Només hi afegiré un parell d'anècdotes que m'han explicat últimament:
ResponElimina1) El meu cunyat és mestre de primària i diu que té alumnes de sisè (no segon, no, sisè!!!) que escriuen "bosotros" (pell de gallina, oi?).
2) Tinc una amiga que no va acabar la carrera en el seu moment per motius que no vénen al cas i ara, vint anys més tard, ha decidit acabar-la. Es veu que les classes són amb un Powerpoint, que pots descarregar-te, i a l'examen només entren les diapositives que s'han comentat a classe!!!! Que no estem parlant de classes de primària, eh! Que estem parlant de la universitat!!! Jo m'escandalitzo... Quan jo estudiava a la universitat, ja fa uns 15 anys, en començar una assignatura et passaven el temari i, si a final de curs no s'havia pogut explicar tot, et deien que llegissis la bibliografia, perquè evidentment a l'examen entrava tot el temari...
Això de primària és per replantejar-se algunes coses.
ResponEliminaI això del PPT és una pràctica molt estesa (jo en faig servir, però com a suport de les lectures, exercicis, activitats diverses...!).
Llastimós, tot plegat!
Ah! Com si fos una coincidència amb el tema, aquest cap de setmana he llegit al diari que el senyor Wert vol eliminar la selectivitat i vol proposar un altre tipus d'avaluació per calcular la mitjana de la nota que donarà accés a la universitat. Esperarem per veure com serà la proposta!...