CABRÉ I EL BAGATGE LITERARI

Ahir vaig acabar de llegir Jo confesso. És un llibre llarg, intens, profund, de gran recorregut... Per mi, els llibres són com caminar o córrer: alguns són un esprint; d'altres, un seguit de salts d'obstacles; d'altres, una passejadeta lleugera... Jo confesso és una prova de resistència, la marató dels escrits.

En una entrevista, l'autor de Jo confesso diu que quan escriu sap que hi ha un compromís amb el que té sobre la taula, amb l'obra, la llengua i el llenguatge. Afegeix que quan escriu ho fa amb dues intencions: d'una banda, la consciència estilística i, de l'altra, la consciència de la pròpia mort. Conclou que és així perquè, per a ell, "la literatura no és un joc, m'hi va la vida". I ben bé ho sembla, atenent les últimes obres que ha presentat. 

Tot mirant enrere, m'adono que Jaume Cabré m'ha acompanyat al llarg de la meva vida, apareixent intermitentment amb L'ombra de l'eunuc (que reconec que em va costar molt d'entendre), després amb Les veus del Pamano i, ara, amb Jo confesso. I bé, què hi farem? Vista la recurrència, he de reconèixer que em fascina cada cop més. Confiteor. (Si teniu temps, feu un cop d'ull en aquesta entrevista que li han fet al programa Via Llibre.)

Ara bé, si faig memòria, em remunto als meus anys d'EGB (sí, sí, jo vaig fer l'EGB!) i Jaume Cabré hi torna a aparèixer. I és que jo no puc presumir d'haver llegit, durant la meva infantesa, els clàssics "clàssics" de la literatura infantil i juvenil. No vaig conèixer L'Illa del tresor o Robinson Crusoe fins molt més tard del que se suposaria que em tocava segons els entesos.

Els meus clàssics, els llibres que em van fer llegir de petita i que em van marcar, van ser uns altres. En recordo quatre amb especial "carinyu": L'Ingo i el drago, de Mira Lobe; El zoo d'en Pitus, de Sebastià Sorribas; 2 CV, de Gemma Lienas, i L'home de Sau, de Jaume Cabré. Un altre cop Cabré!

Quins són els vostres clàssics infantils? En recordeu algun d'especial?