SARVANGASANA

M'agrada fer ioga: em fa sentir bé físicament i psicològicament, em calma, em relaxa, em desbloqueja, m'activa i estira la musculació (els que treballeu tot el dia asseguts ja sabeu de què parlo)... A més, aquest estat de confort físic i psíquic m'acompanya fins i tot quan no en faig.

Quan el practiques de tant en tant i tens en compte una cosa tan elemental com respirar "a consciència", instal·les en la teva vida el que s'anomena "estat de ioga", és a dir, que vas tot el dia amb un bon rotllo a sobre que no te l'acabes. Doncs així estic jo ara!

He de reconèixer, però, que, tot i practicar-lo físicament un cop per setmana, fa cosa d'un parell de mesos tenia tot el tema de la respiració abandonat. Estava massa capficada en temes de feina i em vaig descuidar de mi mateixa, i de retruc de la resta. (No sabeu com pot ser d'insuportable tenir algú al costat que constantment està encaboriat en temes que et creen mooooooolt de malestar. Parlo per experiència: jo sóc la de les cabòries!)

Un dia me'n vaig adonar i vaig dir "prou!, nena, que estàs acabant amb tu i la resta t'acabarà enviat a pastar". I vaig reprendre les respiracions, i vaig tornar a les sessions prenent-ne tota la consciència que cal, i vaig retrobar l'estat de ioga, i ara em trobo rebé.

Els que en feu ja ho sabeu tot això. Els que no n'heu fet mai, potser us semblarà una estupidesa o que us explico romanços. Als primers, om shanti; als segons, només us puc dir una cosa: proveu de fer ioga i veureu com (fins i tot el primer dia!) en sortiu "diferents". Feu-me confiança i ja veureu!


*Ah! Pels que no hi estigueu familiaritzats, el títol de l'entrada correspon al nom de la postura de ioga que més m'agrada. És la que veieu a la foto: en sànscrit, sarvangasana (o postura de l'espelma).