NOU TRACTAT DE PUNTUACIÓ

Al llarg de la història de l'estudi de la llengua, han aparegut nombrosos tractats de puntuació. Tothom hi tenia alguna cosa a dir, alguna esmena a fer, algun apunt per afegir... I és que la puntuació permet dir moltes coses sense fer anar les paraules.

Gràcies a la puntuació, podem pronuciar de diverses maneres una mateixa frase escrita. No és el mateix Anem al cine?, que Anem al cine, que Anem al cine! o que Anem al cine?! Així mateix, ens ajuda a matisar el ritme que hi volem donar, afegint, canviant o eliminant signes. M'explico: puc escriure una mateixa oració fent servir signes diferents, amb la qual cosa, qui en coneix la finalitat de cada un es capaç de captar el missatge complet que vol transmetre l'autor del text:

En aquest marc històric els relats que són antics pretenen ser un homenatge sentit als setze mestres que es van incorporar a l'escola els anys 1934 i 1935, per tal que els seus noms sigun recordats i no caiguin en l'oblit.

En aquest marc històric, els relats que, són antics, pretenen ser un homenatge, sentit, als setze mestres que es van incorporar a l'escola els anys 1934 i 1935, per tal que els seus noms sigun recordats i no caiguin en l'oblit. 

 

En aquest marc històric, els relats que són antics pretenen ser un homenatge, sentit, als setze mestres que es van incorporar a l'escola els anys 1934 i 1935; per tal que els seus noms sigun recordats i no caiguin en l'oblit.

En aquest marc històric, els relats, que són antics, pretenen ser un homenatge, sentit, als setze mestres que es van incorporar a l'escola els anys 1934 i 1935; per tal que els seus noms sigun recordats, i no caiguin en l'oblit.

 

La lectura es totalment diferent en cada una de les quatre oracions. I la diferència la marquen, precisament, els signes de puntuació.

 

El que em sobta, però, avui en dia és que la gent (joves i grans, sense excepció) dubtin de la utilitat de la puntuació. Amb els anys que fa que m'arrossego per aules d'ensenyament per a adults (CPNL i universitat), tinc la sensació que són els cosins pobres de la llengua. Tothom els menysprea, els ignora, no en fa cas. Amb prou feines hi ha un tema sencer en un manual d'aprenentatge ben girbat dedicat als signes de puntuació (deixant de banda els tractats i manuals de puntuació o d'ortotipografia, que són obres especialitzades).

 

Ara bé, també cal apuntar que els signes de puntuació estan vivint una transformació. Són com l'au Fènix que reneix de les pròpies cendres. Qui no ha posat darrere un missatge un ;-) o un :-O? Els més joves (i no tan joves, ja) han fet servir uns signes que tenien al seu abast per donar matisos als missatges que enviaven, és a dir: en lloc de farcir el text de signes de puntuació, els han adaptat i ara els fan servir per acompanyar els missatges indicant un estat d'ànim.

 

Llàstima que ara les coses vagin tan ràpid i que els nostres signes de puntuació hagin passat ja per la cirurgia estètica! Els hem convertit en emoticones!